Review of Black Bread (2010) by Michael H — 04 Mar 2011

Visualment increïble. Es nota que és cine, I no un telefilm històric tipus Carmen o Los Borgia.

Parla d'una familia catalana a la post-guerra civil. Però no té cap dels tics estúpids del cinema espanyol de post-guerra fet anteriorment. De fet, l'ambientació històrica és simplement això: ambientació per un drama familiar centrat en dos nens: l'Andreu I la Marina.

Veiem el món a través dels seus ulls. Els elements del franquisme presents semblen arribar-nos com els arriben a ells: com pures anècdotes, I l'acceptació de que les coses són així I els hi ha tocat viure-les. El rebuig social es manifesta clarament en els adults: el pare de l'Andreu és un revolucionari, I el seu destí es fa evident des del principi. Dic el seu destí, I no el desenvolupament, que està plagat d'originalitat. Villaronga tracta les coses com són, no les ensucra. Es pren certes llicències poètiques que crec que desentonen una mica; però són absolutament secundàries d'una història potent I dura.

Els actors estan fantàstics. Tots habituals de la televisió catalana, amb algun all-star com Sergi López I Eduard Fernández. Va arrassar als Goya. No m'extranya. Gran pel·lícula. Potser als que van viure l'època els hi agrada més encara. 8/10.