Review of Some Like It Hot (1939) by Pol M — 08 Feb 2011

Atemporal.

Billy Wilder demostra que domina tots els estils de comèdia I els sap administrar sàviament. Jack Lemmon I Tony Curtis fan dos papers antològics, irrepetibles, que d'altra banda serien pura anècdota si no fos pel contrapunt de Marilyn Monroe. La seva presència és fonamental, ja que l'argument gira al voltant de dues coses: el sexe I la mafia; I qui millor que la Marilyn per fer salivar als dos protagonistes, I al públic masculí?

Els mafiosos estan tractats des d'un punt de vista semi-còmic, com a "Key Largo" I "The Sopranos": divertits però a la vegada una amenaça constant pels protagonistes. La base de l'aspecte còmic, com a "Key Largo", és la manera de vestir que tenen I les cares que fan. No tenen una incidència clau en el film, apareixen al principi al final, es podria dir que són el "McGuffin"... Billy Wilder, com la majoria dels grans directors, té clar que és bàsic començar bé, però més bàsic és acabar bé. I "Some Like It Hot" és un exemple de com s'ha de fer un tram final, o un tercer acte; si més no d'una comèdia: fent aparèixer a tots els personatges possibles I fent una mena de "más difícil todavía".

És una llàstima que el final sigui tan conegut abans de veure-la, tot I que és comprensible perquè és un dels més emblemàtics I millors del cinema de comèdia. 8/10.